Sou a: Inici / Notícies / El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega

Publicat el 18-04-2017
El temple entra a formar part dels béns més rellevants del patrimoni cultural català · La singularitat de Santa Maria de l’Alba permet veure el procés d’edificació d’una església barroca de nova planta · El Ple de Tàrrega es pronuncià a favor de la declaració l'any 2016

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega i delimitar-ne l’entorn de protecció. La singularitat del temple és notable en el context del patrimoni arquitectònic català ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI. L'edifici entra a formar part del registre que inclou els béns més rellevants del patrimoni cultural català. Val a dir que el Ple de Tàrrega donà llum verda per unanimitat de pronunciar-se a favor de la declaració el juliol de l'any 2016. El tràmit fou iniciat per la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, informe que obtingué l'aval del consistori targarí.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

 A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció. La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior. Els frescos interiors de Jaume Minguell es plasmaren entre els anys 1958 i 1965. Posteriorment, entre els anys 2004 i 2011, el seu fill Josep Minguell decorà la nau central i els laterals del temple amb uns espectaculars frescos sota el títol de Murs de llum.
  • Compartir a