Arriba a l'escenari del Teatre Ateneu de Tàrrega aquesta nova adaptació de la immortal tragèdia de Hamlet, príncep de Dinamarca. I si es tracta d'actualitzar una peça clàssica de William Shakespeare, ningú millor que La Perla 29, companyia que ja va recollir molts aplaudiments amb la seva recent versió d'El Rei Lear, també sota la direcció d'Oriol Broggi. L'agrupació acara amb llibertat absoluta la revisió del text alhora mantenint-se fidel al geni del dramaturg anglès.

L’argument de base és prou conegut: el príncep Hamlet rep a mitjanit la visita de l'espectre del seu pare, el rei que ha mort recentment. Dolgut pel casament precipitat del seu tiet Claudi amb la seva mare Gertrudis per accedir a la corona del regne, Hamlet s’enfurisma més quan el fantasma li desvela com en realitat fou assassinat pel seu propi germà i l'exhorta a la venjança.

L'autor d'El llibertí es llueix amb una altra enginyosa intriga, farcida de diàlegs intel·ligents. Una conversa a dues bandes entre personatges units per un obscur llaç que anirà sortint a la llum. No serà fàcil: un entestat a fer emergir la realitat, l'altre a mantenir-la oculta. El públic gaudirà d'aquesta trama que avança a cops d'efecte. Aquesta peça ha estat seleccionada dins el Projecte Alcover 2009.

El periodista Erik Larsen visita el premi Nobel de Literatura Abel Znorko a casa seva, en una illa perduda al mar de Noruega. Amb l'excusa d'una entrevista, l'inaccessible escriptor i el seu interlocutor lluiten en un joc de veritats cruel i sinuós. Una dona els uneix en un passat que tots dos aniran revelant al ritme d'un suspens sàviament traçat.

Doble muntatge que posa en escena dos monòlegs de Víctor Català, el pseudònim sota el qual s'amagava la gran autora Caterina Albert. A La infanticida, Emma Vilarasau dóna vida a Nela, una jove camperola reclosa a la cel·la d'un manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla recent nascuda. La criatura era fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el pare s’assabenta de tal deshonra, la Nela escull aquest destí per la seva filla. Vilarasau ja va interpretar el mateix paper 17 anys enrere amb elogis de la crítica.

Al segon monòleg, Germana Pau, Àngels Gonyalons incorpora una monja que s'ocupa d'un home molt malalt en una casa de curació. A poc a poc, descobrirem que la religiosa coneix l’home d’abans d'ordenar-se. A partir d’aquí, l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat. Germana Pau és una peça dramàtica inèdita fins ara als escenaris.

Aquesta peça recull els fets històrics del final de la Guerra Civil, quan amb la victoria franquista comença l’exili de centenars de milers de persones que van fugir a França. Basat en el llibre homònim d’Assumpta Montellà, refà el drama de les dificultats que assumien les dones embarassades que havien de patir el part en pèssimes condicions higièniques i alimentàries als camps de refugiats francesos. Una precarietat que contribuí a alleujar la institució humanitària coneguda amb el nom de La Maternitat d'Elna.

Concebut com un conte per adults que relata la història de les mares des de la sortida del país fins a la seva experiència a la maternitat, el muntatge incorpora testimonis, cançons catalanes i franceses, projecció d’imatges, i és l’actriu-cantant Rosa Galindo qui afronta la funció de narrar la història, tot interpretant diferents personatges. El seu monòleg és complementat pels impulsos musicals d’un pianista, Luc-Olivier Sánchez, que aporta un ampli ventall d’estats d’ànim.

El nou espectacle de Teatre de Guerrilla té lloc en un bar on trobem tres personatges sortits del mig de la boira, del fum del títol. Ens explicaran com viuen i què somien en una mena de conte de fades sense fades però ple de cabòries nocturnes. Aquesta és una història que mostra el fracàs d'uns individus que s'estavellen contra una realitat que resta indiferent als seus esforços. Els seus somnis són les nostres misèries; la ironia, el segell de la companyia.

Show còmic que combina monòlegs humorístics i música en directe, explorant un sentit de l'humor inspirat en el surrealisme, el cinisme i la crítica social. La apoteosis necia segueix la trajectòria vital d'un personatge a través de les seves desgràcies personals, els fracassos amorosos i les fallides laborals, en un muntatge ple de sorpreses, cançons i divertides reflexions sobre la vida.

Més de 20.000 espectadors avalen l'èxit d'aquest monòleg que confirma Berto Romero com un dels showmans per excel·lència del moment, popularitzat a través del mitjà televisiu però mantenint-se igual de captivador dalt un escenari. Una hilarant cloenda del cicle teatral targarí que ens deixarà un bon somriure a la boca.