El parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis de segle XX, quan un grup de ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació
d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi
amb la voluntat de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita que es troba al Parc
la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.
Amb els pas dels anys el Parc de Sant Eloi s'ha anat convertint en un gran parc d'amples
passejos de pins, alzines i oliveres, espai d'esbarjo per a tothom, racons on predomina la
bellesa clàssica del jardí llatí, racons d'estil romàntic on la mà de l'home intenta
dissimular-se entre les obres de la natura, camins que baixen serpentejant
entretingudament per la vessant de la muntanya, museu a l'aire lliure de tot allò que fa
referència a la indústria i a l'agricultura tradicionals amb una immensa premsa d'oli,
trulls de molí d'oli, una premsa de vi, un molinet de vent, una segadora fabricada a la
Indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar
les terres de l'Urgell.

Des dels miradors de la serra de Sant Eloi, que aprofiten antigues torrasses construïdes
durant les guerres carlines del segle passat, s'observa una interessant panoràmica de
Tàrrega. El primer que observem és la via del tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida,
el carrer del Segle XX amb l'edifici modernista de cal Maimó, amb una torreta acabada amb punxa al
xamfrà i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i
Cadafalch; i la farinera Balcells, edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista
i construït durant els anys 20.


|