Acció Social Associativa, Igualtat i Salut

acciosocial@tarrega.cat
De dilluns a divendres, de 9 h. a 15 h.
973 311 608
Plaça Major, 1 · (Casa Consistorial) 25300 TÀRREGA
Sou a: Inici / Acció Social Associativa, Igualtat i Salut / Notícies / Tàrrega edita un llibre que divulga la trajectòria de la poetessa i política Josefina Vidal Morera, nascuda a la ciutat

Tàrrega edita un llibre que divulga la trajectòria de la poetessa i política Josefina Vidal Morera, nascuda a la ciutat

Publicat el 17-04-2018
Dins la col·lecció de contes infantils que dona a conèixer dones targarines rellevants · Iniciativa de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat per omplir el buit de documentació existent sobre biografies femenines
Tàrrega edita un llibre que divulga la trajectòria de la poetessa i política Josefina Vidal Morera, nascuda a la ciutat

La protagonista del llibre ha estat present avui a l’acte acompanyada pel regidor d’Acció Social, Joan Palou Padilla; la coordinadora d’Igualtat, Mireia Fontanet Viladot; i els dos autors del llibre, Francesc Pla Falip i Alba Torres Robinat

La Biblioteca Comarcal de Tàrrega ha acollit la presentació del quart volum de la col·lecció de llibres “On són les dones targarines?”, biografies femenines narrades en forma de conte infantil. El nou lliurament es dedica a la figura de la poetessa i política Josefina Vidal Morera (Tàrrega, 1932). Amb aquesta iniciativa, la Regidoria de Polítiques d’Igualtat vol donar visibilitat a la trajectòria de dones vinculades a Tàrrega i que assoliren fites en els seus àmbits. Resident durant els anys 50, 60 i 70 a la Gran Bretanya i Holanda, Josefina Vidal Morera col·laborà amb la BBC a Londres i posteriorment amb Radio Nederland a Amsterdam. També impartí classes a la Universitat de Groninga. Així mateix, col·laborà en l’ajuda a l'emigració espanyola i xilena. Tornà a Espanya l’any 1977 i exercí com a cap de la secretaria del ministre Ernest Lluch. Vidal ha publicat diversos llibres de poemes com “En el silenci del temps”, que fou finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries l’any 2000.

La biografia de Josefina Vidal Morera ha estat escrita pel filòleg Francesc Pla Falip amb il·lustracions de l’artista Alba Torres Robinat. La protagonista del llibre ha estat present a l’acte acompanyada pels dos autors esmentats; el regidor d’Acció Social, Joan Palou Padilla; i la coordinadora d’Igualtat, Mireia Fontanet Viladot. El format de conte permet apropar didàcticament als més joves la vida i l’obra de les dones ressenyades en aquesta col·lecció. El treball de recerca omple el buit de documentació existent en aquest àmbit.

JOSEFINA VIDAL MORERA (Tàrrega, 1932). Cursa estudis secundaris i de batxillerat a Tàrrega, Cervera i Lleida. És diplomada en Llengua i Literatura Anglesa. Durant els primers anys de la dècada dels 50, intervé en recitals de poesia local, forma part del grup de teatre Thepsis i participa en la vida cultural targarina. El 1953 emigra a Londres, on col·labora amb la secció espanyola de la BBC. És aleshores quan coneix el seu marit, Felip Lorda Alaiz, amb qui tenen dues filles i un fill. L’any 1960 tota la família es trasllada a Holanda, on treballa al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep. També imparteix classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groninga i treballa al Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amsterdam. Col·labora activament amb els sindicats holandesos per tal d'ajudar l'emigració espanyola i xilena. Torna a Espanya el 1977 i exerceix com a cap de la Secretaria del ministre Ernest Lluch a Madrid. Vidal ha publicat els llibres de poesia “Fuera de mí” (1964); “En el silenci del temps”, finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries (2000); “Dues veles blanques” (2002); “Trànsit” (2002); “Calaix obert” (2005); i “El mar inevitable” (2006).

Els tres primers volums de la sèrie han divulgat la figura de la docent Alba Güell Roca (1900-1997); la llevadora Maria Bernades Guardiola (1900–2000); i la locutora Pilarín Minguell Pont (1926).

ALBA GÜELL ROCA (Tàrrega, 1900 - San José de Costa Rica, 1997). Filla del popular Mestre Güell, va cursar estudis de magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Lleida, que finalitzà el 1920. Es va traslladar a Barcelona i va ingressar a la Universitat Industrial de Can Batlló, on la Mancomunitat de Catalunya havia iniciat cursos per a la millora i el perfeccionament de mestres dirigits pel pedagog Alexandre Galí Coll. En aquest entorn acadèmic coneix Marcel·lí Antich Camprubí, amb qui es casaria i tindria tres filles i tres fills. El 1926 l’Alba i el Marcel·lí funden l’Escola Antich a Badalona, escola catalana de mètodes pedagògics moderns amb l’ajut de Pompeu Fabra, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i l’Ateneu Polytechnicum. Dos anys després, la dictadura aparta Antich de les seves funcions. Güell hi continua treballant fins al 1930, any que l’escola tanca definitivament. Amb la Guerra Civil, Antich s’exilia a França i Güell queda sola a Catalunya amb la seva descendència. El 1939 Güell i el seus fills inicien el viatge cap a França i creuen la frontera a peu. La família s’instal·la a Toulouse i el 1949 emigra a Costa Rica, on Güell i Antich continuen donant classes i fomentant la cultura.

PILARÍN MINGUELL PONT (Tàrrega, 1926). Durant la Guerra Civil acaba els estudis a l'Institut Politècnic. El 1950 es funda l'Agrupació Artística Thespis i Minguell esdevé una de les actrius de major projecció de l'agrupació. La seva vida laboral comença el 1951 quan entra a treballar a les oficines de la Delegación Nacional de Sindicatos. Posteriorment, junt amb Ramon Puiggené, posa la veu a la primera emissió de Ràdio Tàrrega el 20 d'octubre de 1954. Un any després es casa amb Josep Maria Madern, escriptor i periodista. Madern impulsa el Teatre de Càmera i l'Orfeó Lleidatà. En aquestes agrupacions, Minguell representa algunes obres amb èxit, les quals causen un gran impacte entre el públic. El 1957 el matrimoni emigra a París. Als inicis Madern treballa de vigilant de nit i ho compagina amb l'escriptura i les classes d'espanyol. Madern escriu petites obres que ella representa i per una d'aquestes, “Confidencias”, mostra interès el director del Teatre Nacional de França, que l'adapta i tradueix al francès. André Camps, cap de secció a la RTF, proposa a Madern retransmetre-la per Ràdio París. Des d'aleshores, Minguell posa la veu als encapçalaments i les piques dels noticiaris en les retransmissions a l'exterior; participa en programes culturals i literaris; i actua en alguna obra de ràdio-teatre; en una trajectòria de 25 anys ininterromputs. La seva veu és escoltada, no només pels espanyols i espanyoles, sinó també a tota l’Amèrica Llatina i per l'emigració espanyola de bona part d'Europa. Minguell deixa Ràdio París l'any 1983 per tornar al Talladell primer, Barcelona després i finalment a la ciutat on va néixer, Tàrrega.

MARIA BERNADES GUARDIOLA (Tàrrega, 1900 – Viladecans, 2000). Als vint anys es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis d’obstetrícia a l’Hospital Clínic. Va ser la primera de la seva promoció el 1924. Dos anys després va començar a treballar a Viladecans com a titular de la plaça de llevadora. Durant molt temps, la “senyora Maria” (com tothom la coneixeria), va ser l’única llevadora del poble. Quan va arribar a Viladecans el desembre del 1926, van néixer 36 criatures; l’any següent, 60. A Viladecans va conèixer qui seria el seu marit, Isidre Solina, amb qui tingué la seva filla, Maria Teresa. L’any 2003, el consistori de Viladecans va decidir posar el nom de Maria Bernades Guardiola al CAP del Pla dels Màrtirs del Setge de 1714 en memòria de la seva persona i de la seva tasca dedicada a la població.

Tàrrega també exhibeix fins al 27 de maig al Museu Comarcal de l’Urgell una mostra sobre dones targarines destacades del segle XX. Plafons, fotografies, documents i objectes personals integren l’exposició

  • Compartir a