Amb una trentena de conjunts de pintura mural al fresc, Jaume Minguell Miret (Tàrrega, 1922-1991) és considerat un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX. Igualment notable és el conjunt de pintures sobre tela de l’autor. No obstant això, la figura de Jaume Minguell Miret ha passat més aviat desapercebuda. Una exposició titulada La mirada del pintor redescobreix aquest artista amb motiu del centenari del seu naixement. La mostra, que es pot visitar fins al 25 de setembre al Museu Tàrrega Urgell, és una iniciativa de l’Ajuntament de Tàrrega amb suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida.

Es tracta d'una selecció d’una seixantena de quadres de l’autor que reflecteixen la seva evolució pictòrica en diverses etapes i que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les connexions amb els moviments artístics europeus de després de la Segona Guerra Mundial.

La mostra es complementa amb l’edició d’un catàleg que inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puigdollers a més d’un recull dels textos dels diferents escriptors, poetes i crítics d’art que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. De Sucre, Guillem Viladot,...

Perfil de Jaume Minguell Miret

Jaume Minguell Miret és un pintor arquetípic de la generació d’artistes catalans formats durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola. La seva formació va ser més autodidacta que acadèmica, per l’ambient artístic profundament empobrit –econòmicament i culturalment– de l’època. A la dècada dels anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, emprèn una sèrie de viatges a Europa (Itàlia, París i Holanda). És en aquests viatges quan entra en contacte amb les tendències expressionistes de l’època, que marcaran el caràcter de la seva obra pictòrica. D’altra banda, en el viatge a Itàlia visita les grans pintures murals al fresc del Renaixement, que l’impulsen a practicar aquesta tècnica pictòrica mil·lenària.

L’obra mural té un paper fonamental en la producció de Minguell. Des dels seus inicis fins al final de la seva carrera artística, combina ininterrompudament la pintura al fresc amb la pintura de cavallet. La pintura al fresc és, per a Minguell i per a molts dels artistes de la seva generació, una via de reivindicació d’una pintura més autèntica i, en definitiva, més humana. Entre les seves pintures murals destaquen la gran escalinata del palau de la Diputació de Lleida, diverses pintures murals a l’església Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, la Paeria de Balaguer o l’església de Mont-roig del Camp. L’any 1988 fou guardonat amb el Premi Medalla Morera d’Arts Plàstiques.

Josep Minguell Cardenyes, fill de Jaume Minguell Miret, ha heretat la tradició muralista del seu pare i s’ha convertit en un dels màxims exponents contemporanis de la pintura mural al fresc, sent un dels pocs artistes arreu del món que practiquen aquesta tècnica pictòrica mil·lenària.